| Paroles dantfora | Archirida | ||||||||||
|
|
|||||||||||
Do la Gramatica dl ladin standard (GLS) publicheda l ann passé podonse sen prejenté l Dizionar dl ladin standard (DLS) che completeia la normazion dl ladin dles Dolomites. La scomenciadiva de elaboré n lingaz scrit unifiché fova pieda via tl 1988 canche les majeres istituzions culturales ladines, l Istitut cultural ladin «majon di fascegn» y l Istitut ladin «Micurà de Rü», ti ova sourandé al prof. Heinrich Schmid l’enciaria de definì n model de ladin scrit che podessa vegnì capì y adoré da duc i ladins entourn l Sela. Te sia Wegleitung für den Aufbau einer gemeinsamen Schriftsprache der Dolomitenladiner ova H. Schmid metù dant na linia de criteres y na metodologia generala per la normalisazion dl ladin, ti lascian ai ladins enstesc la bria de traduje sies propostes te normes, regoles y massaries concretes per scrive chest lingaz nuef, denominé ladin dolomitan o ladin standard (LS). Per realisé chest obietif fòvel vegnù metù a jì tl 1994 n projet interladin, SPELL (Servisc de planificazion y elaborazion dl lingaz ladin), con l’enciaria de laoré fora anter l auter na gramatica y n vocabolar. La Gramatica dl ladin standard slergia fora cotant les regoles dla Wegleitung ti ciamps dla raprejentazion grafica (ortografia), dla morfologia, dla sintassa y dla formazion dles paroles. L capitul sun la formazion dles paroles raprejenteia l liam anter la normazion gramaticala y la codificazion lessicala che vegn proponuda chilò tl Dizionar dl ladin standard. I laours de codificazion gramaticala y lessicala é vegnus menés inant en paralel y a na maniera interativa. Y ala n’essa nia podù jì autramenter: da una na pert descriv (o prescriv) la gramatica (normativa) la strutura generala dl lingaz y donca en pert ence chela dl lessich, da l’autra pert é les paroles y les esprescions registredes tl dizionar tamben la fontana che l’istanziazion dles regoles dla gramatica. La direzion de SPELL y i autours dla GLS y dl DLS, che é en gran pert i medems, à dagnora abù en ment l bujegn de coordené i laours per garantì na bona coerenza metodologica y l’uniformité di resultac dla standardisazion. Perchel fòvel vegnù enjigné ca tl 1997 y tl 1999 verscions provisories de trames les operes, cie che à permetù no demé de mesuré l progres dl projet ma dantaldut de confronté soluzions alternatives y de verifiché la coerenza globala dl model LS.
L Dizionar dl ladin standard compeida zirca 13. 500 lemesc per ladin standard, acompagnés da la traduzion todescia y taliana y, tant inant che ales é documentedes, da les formes corespondentes di 5 idioms de valeda: badiot, gherdeina, fascian, fodom y ampezan. Per ti vegnì adencontra a chi che vuel chirì la forma standard pian via dal talian o dal todesch vegniràl enjgné ca, sciche publicazion a pert, n Indesc todesch–ladin standard y n Indesc talian–ladin standard. L vocabolar é pensé dantaldut per persones ladinofones che scriv te chest lingaz: scritours, scrivans, publizisć?, aministradours, traslatours che vuel chirì su o controlé ciuna che é la forma tl standard y la parola corespondenta ti idioms. Per podei nuzé l vocabolar con bon profit él utl de savei almanco un n idiom y emplù l todesch y/o l talian; la forma standard pò vegnì chirida su diretamenter tres l lema y confronteda con les formes corespondentes di idioms, o indiretamenter pian via dai indesc todesch y talian. Ma l DLS pita de plu y i resultac arjonc va cotant plu inant che les intenzions pratiches dl projet SPELL; al se trata de trueps versc de na opera lessicografica originala: per la metodologia de laour, per l’architetura dl dizionar y per la richeza dla documentazion linguistica. Nos raton che chesta publicazion ae ence n interes per la enrescida scientifica ajache ala abina adum per la pruma outa l lessich de dutes les valedes te na vijion sinotica valgamia completa. Perchel pòn ence lieje chest dizionar desche na analisa comparativa che mostra su les somianzes y les desferenzies anter i singui idioms dla Ladinia.
L vocabolar che vegn prejenté chilò é work in progress; desche vigni laour a mez troi à ence chesta edizion valch defet – dlongia n valgunes virtus. Defec de joneza, podéssen dì, che vegn dant tamben a livel dla normazion linguistica che a livel dla organisazion lessicografica dl dizionar: loces tla documentazion lessicala, incongruenzes tla informazion gramaticala y semantica, pesimes y incoerenzes tla standardisazion, fai de grafia y imperfezions formales tla (ra)prejentazion di materiai lessicai. Les gaujes de chestes loces pò vegnì chirides en pert tla natura dret eterogenea dl lessich ladin, en pert tles condizions particolares dla metodologia de normazion y en pert ciamò tla organisazion dezentraliseda dl’équipe de SPELL. An essa samben podù jì inant con les comedures menudes ma n tel sforz ne essa nia mené, te chesta fasa, a n saut de cualité segnificatif, a n miorament sostanzial dl dizionar. L comité de redazion à, d’autra pert, raté che la verscion atuala, ence sce ala à valch defet, sie madura assé per podei interessé sibe la comunité scientifica sibe chi che scriv per ladin y perchel él vegnù tout la dezijion de archité provisoriamenter la fasa «de laboratore» y de dé fora l dizionar sciche «work in progress». L laour jirà inant a n auter livel: al vegnirà metù a jí na validazion pratica-operativa che darà ca indicazions concretes tant inant che l vocabolar é funzional y respon ai bujegns pra(gma)tics dla adoranza. L giudize de cualité final ti spetarà donca ai nuzadours. La normazion linguistica ne dess nia vegnì entenuda sciche n codesc de regoles stares y definitives ma plutost sciche na “proposta” che vignun pò y dess adoré creativamenter. Dessegur, la GLS y l DLS met dant regoles, strutures y formes “normatives” che, dutes adum, fej fora n model formal de lingaz, l LS. Ma bele la Wegleitung enstessa ti lasciova l troi davert a la sperimentazion lascian valei te plu caji variantes y soluzions alternatives per respeté la sensibelté linguistica y sozioculturala desvaliva de chi che adorarà l standard, sensibelté lieda en gran pert al idiom de “sia” valeda. D’autra pert à la normazion proponuda debujegn de vegnì valideda tres la pratica dl scrive; empermò canche an arà n corpus plu rich de tesć? scric per ladin standard podaràn vedei sce les formes“scrites dant” funzioneia y vegn azetedes da la popolazion. I nuzadours é perchel enviés a proé fora soluzions originales y a ti mané al comité de redazion osservazions critiches y propostes de miorament che servirà na edizion nueva dl DLS.
L DLS é l frut dl laour coletif de n grup de colaboradours ladins y nia ladins che à daidé pro a la realisazion de na opera dret impegnativa. Per arjonje n tel resultat ne vàl nia demé debujegn de competenzes linguistiches y lessicografiches ma ence de na infrastrutura informatica che suporte i bujegns dl’équipe de lessicografs, sciche banches de dac, massaries de consultazion, de management y de control dles ressorses linguistiches. Perchel se ova l grup de laour SPELL, coordené da Moritz Vögeli, bele atira cruzié de enjigné ca na rei de banches lessicales, una per valeda, da adoré sciche fontanes y materia pruma per la codificazion dl standard. Plu inant à SPELL ence podù nuzé les banches di dizionars di idioms sciche l Dizionèr talian-ladin fascian (DILF), publiché dal Istitut cultural ladin «majon di fascegn», l Vocabolar Todësch-Ladin (Val Badia) de Giovanni Mischì y l Vocabuler Tudësch-Ladin de Gherdëina de Marco Forni, tramidoi publichés dal Istitut ladin «Micurà de Rü», y l Vocabolario Italiano-Ampezzano dl Comitato delle Regole d’Ampezzo. Dutes chestes ressorses à servì sciche fontana, cheder de referiment y de control per la elaborazion dla banca dac zentrala, SPELLbase, y dapò dl DLS.
Tl 2000 él vegnù metù su n comité de redazion con l’enciaria de fé n control sistematich sul material lessical coiù adum tles does verscions provisories (Dizionar dl ladin dolomitan 1997 y 1999) che fova vegnudes metudes adum da Nadia Chiocchetti, Daria Valentin, Paul Videsott y Rut Bernardi (che dal 1998 al 1999 ova ence coordené i laours de SPELL). Les formes dialetales é vegnudes controledes da colaboradours de vigni valeda: Sergio Masarei per l fodom, Alessandra Illing y Carlo Suani per l ampezan, Daria Valentin y Veronika Pedevilla per l badiot-mareo, Nadia Valeruz y Daniela Rasom per l fascian, Mathias Stuflesser per l gherdeina. I istituc culturai «Micurà de Rü» y «majon di fascegn» se à pité enultima de ti cialé ju a l’ortografia y de fé n control de cualité sun les fontanes lessicales gherdeines, badiotes y fascianes. Tres chisc controi encrujés di dac lessicai àn volù crié na bona fondamenta per l laour de standardisazion ma nia n dizionar descritif o comparatif di idioms. I fins y l’architetura di vocabolars di idioms (Forni, Mischi, DILF y e.i.) é desferenc da chi dl DLS: i prums pita na descrizion esaustiva y indiretamenter ence na forma normaliseda dl lessich di idioms, l second propon na forma standardiseda dl lessich ladin sun la basa dles paroles documentedes ti idioms. Sce al vegn dant empò valch incongruenza anter les formes dialetales reportedes tl DLS y cheles che an giata ti dizionars locai ne méssel nia se traté per forza de fai – ence sce al ne mancia dessegur nia fai tl DLS – ma al pò se traté te valch cajo de desferenzies che é liedes a la tipologia desvaliva di vocabolars. Da una na pert n’é nia dut cie che é relevant per i dizionars di idioms ence determinant per l DLS, da l’autra pert se basa l DLS ence sun fontanes autres che i dizionars «ofiziai» di idioms. Les does categories é desvalives ma complementares: chi che vuel savei la «dreta» forma gherdeina o fasciana jirà a la chirì su tl Forni o tl DILF, chiche vuel savei la forma standard corespondenta cialarà tl DLS.
Na importanza nia manco grana ti él vegnù dé al ampliament cualitatif y cuantitatif dl vocabolar. L arichiment plu significatif é vegnù da l’integrazion di resultac dl’enriscida sun i verbs frasai (locuzions verb + averb) de Nadia Chiocchetti. I verbs frasai vegn tratés per la prima outa tla lessicografia ladina sciche (sot)lemesc autonoms en confront al verb de referiment; per ejempl, les colocazions formedes dai verbs mete o tò y dai averbs locatifs su, ju, via, ca, ite, fora, y e.i. vegn(sot)lematisedes y nia plu prejentedes sciche esprescions idiomatiches dl verb mete y tò. La rejon ciuldì che chestes locuzions vegn lematisedes é tamben semantica che gramaticala: al se trata de esprescions plu o manco metaforiches che à na semantica nia o nia plu dl dut composizionala y che se comporta tla frasa desche unités sintatiches-lessicales indivisibles.
Les locazions verb + averb sciche mete su4 «stiften, gründen • fondare, istituire» y tò ju2 «abschaffen • abolire», fej fora na categoria lessicala valgamia ampla che mantegn na gran vitalité tamben tl ladin scrit che rejoné. Nia dinrer coabiteia chestes locuzions, che fej pert dl lingaz colocuial y vegn sentides sciche «tipiches ladines», con esprescions plu rezentes (neologisms y empresć?), che à en general na conotazion plu formala y tecnica. Per ejempl, dé fora vegn dant dlongia publiché «veröffentlichen • pubblicare»; sceben che les does esprescions se desferenzieie a livel de register - che perauter ne vegn nia indiché te chest dizionar -– végneles tramesdoes toutes su tl standard sciche sinonims. Te trueps caji mantegn les colocazions verb + averb l segnificat composizional adum con chel metaforich; ajache l confin anter les does categories n’é nia dagnora cler végneles (sot)lematisedes tramesdoes sciche omografs: cfr. mete ite1 «hineinstecken, hineinste llen • introdurre, infilare, porre all’interno», esprescion trasparenta che mantegn l segnificat primar de si componenc, dlongia mete ite2 «eitern, vereitern • suppurare, formare pus», esprescion metaforica lessicaliseda che n’é nia plu trasparenta.
L Dizionar dl ladin standard porta dant, sciche i on dit, na proposta o n model de lingaz ladin unifiché aldò di criteres definis tla Wegleitung y tla GLS. Standardisazion vuel dì chirì na forma comuna anter formes desvalives respetan l plu che al é meso la realté linguistica documenteda ti idioms rejonés tles valedes. Duc chi che se à dé ju con laours de language planning, unfat sce ti gran lingac de cultura o ti pici lingac de mendranza, sà tant zitia che la cerna é y tant rie che al é da ruvé a n consens sun n primus (forma standard) inter pares (formes dialetales). Vigni parola é na entité autonoma con na sia storia (etimologia), na sia funzion pragmatica (adoranza y contest) y na sia ciaria emozionala, y an podessa dì na sia personalité. La chestion fondamentala dla normazion lessicala é chesta: ciunes paroles de ciugn idioms dess pa vegnì toutes su tl vocabolar standard y ciunes no? L prinzip general che à avisé i redadours dl DLS é sté chel de resté l plu davejin che ala va a la realté linguistica, souratolan les formes comunes o almanco cheles plu frecuentes y plu raprejentatives ti cinch idioms. La lita é feter automatica canche na parola vegn dant te duc i idioms y con l medem segnificat, desche p. ej. Bu ćiasa, Am ciasa, Gr cësa, Fa y Fo cèsa => LS ciasa, o Bu y Fo compré, Gr cumpré, Fa comprèr, Am conprà => LS compré; te chisc caji bàstel apliché les regoles fonetiches y morfologiches de Schmid. Ma l lessich ladin n’é nia dagnora tant unitar; l vocabolar é pu n sistem dinamich che é davert a vigni sort de inovazions criedes sun l post o importedes da foradecà. Sce i idioms ladins va scialdi a una per cie che reverda l vocabolar de basa y de vedla arpejon - ma ence chilò giatonse desferenzies segnificatives da n dialet al auter - tl lessich modern va les valedes gonot una da l’autra ajache vignuna é daverta a influenzes sozioculturales y linguistiches desvalives. L DLS à, en general, cialé de conservé la sostanza linguistica arpeda, lascian valei de plu formes sciche sinonims a condizion che ales vegne dant te almanco doi idioms: p. ej. LS legn «Baum • albero» <= Bu lëgn, Gr lën y LS alber «Baum • albero» <= Fo y Fa èlber/alber; LS messel «Juli • luglio» <= Bu messé, fass messèl y LS lugio «Juli • luglio» <= Bu, Fo y Gr lugio, Am luio.
L’aplicazion di criteres de normazion ne vegn nia fata a na maniera stara y mecanica y l critere de frecuenza vegn gonot smonejelé da conscidrazions soziolinguistiches o cualitatives desche «originalité» y «autentizité», ti dan la preferenza a paroles «vedles» o «tipiches ladines». Per ejempl, LS cef «Kopf • testa» <= Bu će, Fo ce, Gr cë, Fa cef, o LS ava «Grossmutter • nonna» <= Bu lâ, Gr ava, Fa giava vegn preferis a Am testa y Fo y Am nona (chest ultima fossa emplù en conflit con LS nona «Patin • madrina») che é o vegn sentides manco «ladines» che cef y ava. L critere de autentizité vegn ence apliché canche neologisms moderns assimilés é en concorenza con paroles forestes nia assimiledes: LS scolina «Kindergarten • scuola materna, asilo infantile», n emprest grijon rezent, vegn sentì zenz’auter sciche ladin y perchel preferì al talian asilo o todesch Kindergarten.
Plu rie da standardisé él canche na medema parola à na semantica desvaliva ti singui idioms. Te chisc caji végnel sourantout, en general, l segnificat plu frecuent; perchel onse LS majon «Futterhaus • fienile» <= Bu y Fo «Futterhaus • fienile», contra Fa «Haus • casa, abitazione» y Gr «Zimmer • camera» ; y LS baié «bellen • abbaiare» <= Gr, Fa, Fo, Am «bellen • abbaiare», contra Bu «reden • parlare». Ma de tel paroles polisemiches da n idiom al auter vegn plu sovenz schivedes per evité ambiguités o confujionsanter i nuzadours dl DLS.
er amplié les funzions comunicatives dl lingaz él vegnù tout su te chesc dizionar n grum de paroles modernes che fej oramai pert dl lingaz da vigni dì y che vegn dant tla produzion linguistica di media, desche stampa y televijion, dla aministrazion publica y dles istituzions culturales. Per individué plu avisa les loces y i bujegns de modernisazion lessicala àn encrujé la verscion 1999, da una na pert, con i dizionars ladins moderns (Forni, Mischi, DILF, y e.i.) y da l’autra con listes de frecuenza dl talian y dl todesch. I lessicografs de SPELL à podù emplenì n valgunes loces o adatan neologisms bele registrés ti dizionars ladins moderns, o crian ei enstesc paroles nueves canche al fova soluzions saurides da tò ca y compatibles con les ghiranzes formales dl LS.
Ma tl ciamp dla normazion lessicala y dantaldut te chel dla creazion neologica réstel ciamò truep da fé. Per rosedé o almanco comedé na situazion olà che vigni valeda à la tendenza de «bate moneda» per sie cont y aldò de n stamp soziolinguistich desvalif – generalmenter todesch per Badia y Gherdeina, talian per Fascia, Fodom y Ampez – con resultac gonot contraditores, ti fòvel vegnù sourandé a SPELL l’enciaria de laoré fora na metodologia per modernisé l lessich a na maniera unitara y con resultac che paissenasse ite te duc i idioms. Per n pice lingaz desche l ladin se tràtel dantaldut de renforzé la capazité endogena de crié paroles nueves (neologisms), che é plutost debla en confront a l’autra streda che vigni lingaz à per inové l lessich, s’empresté paroles da d’autri lingac. N vare important te chesta direzion él vegnù fat con l capitul La formazion dles paroles tla GLS olà che al vegn mostré les poscibeltés che l ladin à a desposizion per crié neologisms con siei mesi (modiei y formanc produtifs). L DLS à cialé de mantegnì n troi mesan anter la formazion endogena de paroles (neologisms) y l’importazion de empresć?, ma ti dan na certa preferenza a la pruma, dantaldut per cie che reverda l lessich general nia tecnich: nodadoia, brujadoia, comedura y comedament, compradour, glacera, souravive, relitabel, verdabosc, y e.i. Trueps de chisc neologisms vegn dant demé te un o l auter dizionar dialetal, ma ajache al se trata de esprescions formedes con material lessical tradizional aldò de regoles de formazion panladines pòn pensé che ai vegnirà azetés saurì te dutes les valedes. Tl ciamp di empresć? giatonse informatica, comunicazion, speditour, microfon, inflazion, demoscopia, reclamisé, esportazion, y e.i., paroles che se lascia adaté saurì a la fonetica tamben dl standard che di idioms. Les esprescions internazionales y la terminologia tecnica y scientifica vegn adatedes demé lesiermenter, normalmenter a livel dla desinenza y dl sufis, afin de mantegnì l’entenibelté y l liam con i gran lingac de cultura; perchel él vegnù standardisé LS alternativa empede *auternativa, o LS colaborazion empede *colaurazion. Sce la parola foresta é ria da adaté végnel mantegnì la forma originala evitan n purism artifizial o sforzé: LS computer (y nia *compedadour, *elaboratour o *cervel eletronich), LS équipe (empede *echipa), LS élite (empede *elita), LS chance (empede *scianza), LS hostess (empede *ostessa), LS hall (empede *hala). Soluzions che va a una con la pratica internazionala y che SPELL racomana perchel de adoré ence tla codificazion dl lessich di idioms.
Naturalmenter, dlongia chestes categories lessicales che se lascia normalisé aldò de criteres relativamenter ogetifs giàten tl vocabolar n grum de paroles y esprescions che ne pita degun element preferenzial - formal, semantich o soziolinguistich - che daide tla lita dl standard. Te trueps caji ne réstel nia auter da fé che chirì na soluzion pragmatica o magari salomonica, cajo per cajo, aplican l prinzip de bon sens che O. Gsell à consié tla GLS: «In necessariis unitas, in dubiis libertas, in omnibus caritas» (cfr. GLS, Introduzion, p. 18). Per ejempl, canche al mancia criteres linguistics o paralinguistics clers per cerne anter n neologism y n emprest o anter doi empresć? sourantouc da doi lingac desferenc ma tramidoi ben emplantés tl lingaz da vigni dì, él da ti lascé al nuzadour «la liberté de parola». L DLS propon scomenciadiva y iniziativa o machina da scrive y mascin da scrive sciche variantes sinonimiches; vignun pò adoré l’una o l’autra forma aldò di bujegns dl contest; l’adoranza dijarà dapò ciuna che va miec.
Denant che scluje ju chestes righes volonse rengrazié duc chi à dé ca si contribut: colaboradours de SPELL, personal di istituc culturai ladins, consulenc y esperc fores?. N bel dilan a Mathias Stuflesser che à abù l’enciaria sfadiousa de mete ite te SPELLbase les propostes de comedament depierpul che ales ruvova te «ufize de redazion». N contribut nia secondar à dé i consulenc scientifics, dantaldut Otto Gsell y Gabriele Iannàccaro y, per la pert informatica y l layout, Alessio Deluca, Claudio Giuliano, Vittorio Dell’Aquila y Silvia Negrotti; zenza si aiut ne fossa l DLS nia garaté.
L group de laour SPELL, do agn de fadies y bries, ti sourandà l Dizionar dl ladin standard a la jent con la speranza che al ne vegne nia demé liet per curiosité ma consulté a ciasa, te scola, te ufize, dlonch olà che al vegn scrit tesć? che dessa vegnì entenus da duc i ladins. Nos speron che la publicazion de chest vocabolar, adum con la Gramatica dl ladin standard, ti dae na sburla sterscia a la realisazion dl ideal - che é ence n bujegn - de n lingaz scrit comun y, tres chest, a l’unificazion linguistica-culturala dla Ladinia.
Badia, setember 2002 Erwin Valentini
| ©2003 SPELL |